La crisi, el primer repte d'Obama

Què deu estar pensant ara mateix Barack Obama a un dia de ser nomenat oficialment president del Estats Units? Demà pot ser un gran dia, quin marron que em menjaré amb tot això de la crisi o el quadre dels llops atacant als cérvols dels menjador de la casa blanca serà el primer que anirà fora? Mai ho sabrem. Però el que sí podem saber amb molta probabilitat és el que estan pensant milions i milions de nord-americans que el van votar: ha arribat el dia de l’esperança i de la il·lusió de futur. Un futur que els ciutadans nord-americans li demanaran començar al seu president amb la sortida de la profunda crisi econòmica en què està submergida l’economia del país.

Durant els últims mesos s’ha sentit a dir per activa i per passiva que el problema de la situació econòmica actual l’ha comportat la fi del sistema capitalista, que ell mateix s’ha autoabsorvit i liquidat. S’han fet cimeres per refundar-lo, els principals teòrics de l’economia hi ha dit la seva, s’han injectat milions i milions als bancs centrals per intentar reflotar la situació, però cap de les mesures preses fins ara sembla que pugui evitar la caiguda en picat de les economies mundials i tot apunta que fins que no es toqui fons del tot, no es podrà tornar a mirar cap a la sortida del pou.

Però no per tots els economistes està tot perdut. Ara és l’hora dels nostàlgics, dels que sempre han defensat les teories, moltes vegades utòpiques, del sempre citat i vanagloriat economista britànic John Maykard Keynes. En els moments de crisi, per l’economista britànic, el Govern s’ha d’endeutar i invertir fort en certs camps, uns camps que en la seva època, la primera meitat del segle XX, eren les obres públiques, la construcció i l’acer.

I tot això perquè ho dic? Doncs perquè dels discursos de Barack Obama en relació a la crisi econòmica se’n desprenen unes idees keynesianes, que posades al dia al segle XXI, intentaran reflotar la tan malmesa economia nord-americana. Els tres fronts als quals Obama vol invertir són en les noves energies, internet i la cobertura social. Si realment ho fa amb l’empenta i l’energia suficient, l’economia nord-americana se’n podrà sortir abans del previst i no només serà beneficiós per l’economia del país, sinó també per tots els seus habitants i empreses.

I un apunt per acabar. Durant la campanya electoral, la cobertura social va ser una de les principals promeses d’Obama, i precisament aquesta, la cobertura social, és la principal diferència entre l’impacte que ha tingut la crisi a Europa i als Estats Units, que a Europa n’hi ha i als Estats Units no.