No ha estat fins 11 dies després que Israel comencés la seva ofensiva contra Hamas iniciant un atac per terra, mar i aire a la franja de Gaza, que president electe dels Estats Units, Barack Obama, ha trencat el seu silènci per manifestar-se en relació a una qüestió que està en boca de tothom.
I el silènci el va trencar per no venir a dir res de res. El fet que va provocar que Obama hagués de dir quelcom al respecte va ser l’atac sobre una escola de la ONU. Una escola on s’hi refugiaven palestins, i que després de l’atac va quedar totalment destrossada i amb més de 40 víctimes mortals al seu interior. I va ser llavors qua va manifestar una profunda preocupació pels gairebé 700 morts que la guerra havia provocat en dues setmanes.
Segurament sense aquest atac, o sense un atac similar sobre el qual no es pogués negar a contestar o es pogués treure les puces de sobre, em dona la sensació que Obama no hagués trencat el silènci. Un silènci que l’està caracteritzant aquestes setmanes prèvies a ocupar la Casa Blanca i on només es limita a deixar-se veure vestit amb gorra i roba esportiva acompanyat de la família per mostrar la bona rel•lació que hi ha aquests dies de Nadal a casa dels Obama.
Segurament el que hagués fet és seguir estant al marge de tot plegat i manifestant que encara avui dia hi ha un president, el senyor Geroge W. Bush, que encara ara és la veu de la Casa Blanca, i per tant també pel que fa a les qüestions de política internacional, i que fins el 20 de gener no donarà cap opinió contraria a la de l’actual president per coherència i perquè només surti una opinió des de la Casa Blanca.
En fi, que aquest conflicte, de moment, no va amb ell, i ja prou malmesa està la imatge i la relació dels Estats Units amb molts dels territoris de l’Est d’Europa, com perquè abans d’arribar el càrrec ja es posicioni amb un o altra bandol. Des del meu punt de vista Obama està mirant de fer temps i esperar que els esdeveniments es desenvolupin tal i com hagin de desenvolupar-se sense voler entrar-hi fins que no sigui oficialment president. No vol rebre crítiques abans de posar-se a primera línia de foc. I ben fet que fa, ja que un cop es converteixi en president dels Estats Units, rebrà de tots costats, tant dels detractors com també dels que ara li fan costat. I no només al seu paí, també a nivell internacional, ja que no hem d’oblidar que els Estats Units són dolents, i el seu president encara més.
I el silènci el va trencar per no venir a dir res de res. El fet que va provocar que Obama hagués de dir quelcom al respecte va ser l’atac sobre una escola de la ONU. Una escola on s’hi refugiaven palestins, i que després de l’atac va quedar totalment destrossada i amb més de 40 víctimes mortals al seu interior. I va ser llavors qua va manifestar una profunda preocupació pels gairebé 700 morts que la guerra havia provocat en dues setmanes.
Segurament sense aquest atac, o sense un atac similar sobre el qual no es pogués negar a contestar o es pogués treure les puces de sobre, em dona la sensació que Obama no hagués trencat el silènci. Un silènci que l’està caracteritzant aquestes setmanes prèvies a ocupar la Casa Blanca i on només es limita a deixar-se veure vestit amb gorra i roba esportiva acompanyat de la família per mostrar la bona rel•lació que hi ha aquests dies de Nadal a casa dels Obama.
Segurament el que hagués fet és seguir estant al marge de tot plegat i manifestant que encara avui dia hi ha un president, el senyor Geroge W. Bush, que encara ara és la veu de la Casa Blanca, i per tant també pel que fa a les qüestions de política internacional, i que fins el 20 de gener no donarà cap opinió contraria a la de l’actual president per coherència i perquè només surti una opinió des de la Casa Blanca.
En fi, que aquest conflicte, de moment, no va amb ell, i ja prou malmesa està la imatge i la relació dels Estats Units amb molts dels territoris de l’Est d’Europa, com perquè abans d’arribar el càrrec ja es posicioni amb un o altra bandol. Des del meu punt de vista Obama està mirant de fer temps i esperar que els esdeveniments es desenvolupin tal i com hagin de desenvolupar-se sense voler entrar-hi fins que no sigui oficialment president. No vol rebre crítiques abans de posar-se a primera línia de foc. I ben fet que fa, ja que un cop es converteixi en president dels Estats Units, rebrà de tots costats, tant dels detractors com també dels que ara li fan costat. I no només al seu paí, també a nivell internacional, ja que no hem d’oblidar que els Estats Units són dolents, i el seu president encara més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario