Després de tirar-se tota la vaixella pel cap, de llançar insinuacions, més que dubtoses algunes, al llarg de les primàries, de desacreditar-se mútuament i, fins i tot, de mostrar-se falsament amics durant la campanya oficial a la Casa Blanca, finalment Barack Obama i Hilary Clinton remaran cap a la mateixa direcció els proper 4 anys al capdavant de la Casa Blanca. Des que Obama ser elegit president electe, fins que el passat 1de desembre va anunciar a Clinton com a Secretaria d’Estat electe, els rumors d’aquesta designació van ser els protagonistes dels debats dels líders d’opinió, tant als Estat Units com també a la resta del planeta que s’interessa per aquest país.
Si es repassa la biografia i el perfil de Hilary Clinton, igual que el de Barack Obama, es pot emmarcant dins la consecució de l’anhelat somni americà. Els seu pare, propietari d’un petit negoci de venta de cortines, va traspassar-li un fort sentit del patriotisme i una ferma creença en la responsabilitat fiscal. I pel que fa la mare, filla d’un bomber que va patir una dolorosa infància, la va impregnar un ferotge sentit de la justícia i la creença que cap nen ha de ser maltractat i que tot nen mereix ser estimat, fet que l’ha marcat al llarg de tota la seva carrera política en la lluita pels drets dels infants.
La infància de Hilary al costat dels seus pares i els seus dos germans, segueix fil per randa el prototip de les famílies suburbanes de classe mitjana dels anys 50, en el seu cas a la zona de Park Ridge. I com a totes les famílies nordamericanes, la fe, és una de les qüestions cabdals pel seu creixement humà, i a la família de Hilary no és una excepció. Quan va entrar al Wellesley College, va ser escollida pels seus companys com a oradora, convertint-se en la primera estudiant que ho fa en el seu primer any i ja va mostrar un fort esperit de lideratge deixant frases del calibre de: “el repte ara és practicar la política com l’art de fer el que sembla impossible, possible”. Després va anar a l’Escola de dret de Yale, on es va centrar en preguntes sobre la forma dels dret dels nens i també va ser on va començar a treballar com a defensora dels nens i les famílies. Va treballar com a representat de fills adoptius i els seus pares en el tribunal de família i va ser la precursora dels primers estudis de la creació de normes jurídiques per poder identificar i protegir els infants maltractats. I després de graduar-se, va convertir-se en advocat personal dels nens del Fons de Defensa.
L’any 1975 es va casar amb Bill Clinton, i quan aquest va ser elegit Governador d’Arkansas, Hillary es va bolcar en l’ajuda als nens creant un grup de treball per millorar l’educació a Arkansas a través de normes més estrictes per les escoles i també va servir al Concell d’administració de l’Arkansas Children’s Hospital, ajudant-los a ampliar i millorar els seus serveis. A més a més serveix a altres associacions com arar la Defensa de la Infàcia, el Fons de Cura de la Campanya d’Acció de nens i el Children’s Television Workshop. I pel que fa la seva carrera jurídica, la va continuar com a soci d’un bufet d’advocats i va portar a l’Associació d’Advocats Americans de la Comissió de la Dona en la professió, tenint un paper pioner en la sensibilització de temes com l’assetjament segual i la igualtat de remuneració. Una dada a destacar, és que Hillary va ser nomenada dues vegades entre els 100 advocats més influents dels Estats Units.
Quan el seu marit, l’any 1992, va ser elegit president dels Estats Units, la feina de Hillary, com a defensora de la dona, va ser reconeguda i admirada arreu del món. Entre d’altres coses, durant el temps que va estar com a primera dama va fer grans esforços per facilitar l’adopció, augmentar el finançament per la recerca del càncer de mama, va ajudar a llançar una campanya nacional per prevenir l’embaràs en l’adolescència o va lluitar contra les grans companyies farmacèutiques per garantir que tots els nens rebessin les vacunes necessàries a través del programa Vacunes per nens.
L’any 2000 va ser elegida senadora dels Estat Units per Nova York, reelegida el 2006 amb més del 65% dels vots a favor, on va seguir treballant pels drets dels infants i les dones i on també s’ha convertit en una líder nacional sobre la seguretat de la pàtria en qüestions de seguretat nacional.
Finalment l’any 2007 va anunciar la seva candidatura a les eleccions primàries dins el partit republicà per arribar a la Casa Blanca. Al llarg d’aquest 2007 i començament de 2008, va ser una de les principals candidates a ser elegida candidata republicana i fins i tot sortia a moltes travesses com la possible primer dona que es convertiria en presidenta del Estats Units. Però finalment, el desenllaç es conegut per tot, el seu contrincant, Barack Obama, va ser qui va guanyar les primàries i també les generals.
Amb aquesta incorporació de Hilary Clinton en l’equip de govern, Obama recull la majoria de sensibilitats que hi ha dins el seu partit, intentant no deixar descontenta cap de les corrents que hi ha dins el partit. Si Obama ho sap gestionar bé, li pot sortir un govern amb diferents sensibilitats polítiques que uneixin força per millorar. Però si no ho sap gestionar com cal, pot ser que amb aquest fitxatge s’hagi posat l’enemic dins de casa. Una casa, que Hilary coneix molt bé.
Si es repassa la biografia i el perfil de Hilary Clinton, igual que el de Barack Obama, es pot emmarcant dins la consecució de l’anhelat somni americà. Els seu pare, propietari d’un petit negoci de venta de cortines, va traspassar-li un fort sentit del patriotisme i una ferma creença en la responsabilitat fiscal. I pel que fa la mare, filla d’un bomber que va patir una dolorosa infància, la va impregnar un ferotge sentit de la justícia i la creença que cap nen ha de ser maltractat i que tot nen mereix ser estimat, fet que l’ha marcat al llarg de tota la seva carrera política en la lluita pels drets dels infants.
La infància de Hilary al costat dels seus pares i els seus dos germans, segueix fil per randa el prototip de les famílies suburbanes de classe mitjana dels anys 50, en el seu cas a la zona de Park Ridge. I com a totes les famílies nordamericanes, la fe, és una de les qüestions cabdals pel seu creixement humà, i a la família de Hilary no és una excepció. Quan va entrar al Wellesley College, va ser escollida pels seus companys com a oradora, convertint-se en la primera estudiant que ho fa en el seu primer any i ja va mostrar un fort esperit de lideratge deixant frases del calibre de: “el repte ara és practicar la política com l’art de fer el que sembla impossible, possible”. Després va anar a l’Escola de dret de Yale, on es va centrar en preguntes sobre la forma dels dret dels nens i també va ser on va començar a treballar com a defensora dels nens i les famílies. Va treballar com a representat de fills adoptius i els seus pares en el tribunal de família i va ser la precursora dels primers estudis de la creació de normes jurídiques per poder identificar i protegir els infants maltractats. I després de graduar-se, va convertir-se en advocat personal dels nens del Fons de Defensa.
L’any 1975 es va casar amb Bill Clinton, i quan aquest va ser elegit Governador d’Arkansas, Hillary es va bolcar en l’ajuda als nens creant un grup de treball per millorar l’educació a Arkansas a través de normes més estrictes per les escoles i també va servir al Concell d’administració de l’Arkansas Children’s Hospital, ajudant-los a ampliar i millorar els seus serveis. A més a més serveix a altres associacions com arar la Defensa de la Infàcia, el Fons de Cura de la Campanya d’Acció de nens i el Children’s Television Workshop. I pel que fa la seva carrera jurídica, la va continuar com a soci d’un bufet d’advocats i va portar a l’Associació d’Advocats Americans de la Comissió de la Dona en la professió, tenint un paper pioner en la sensibilització de temes com l’assetjament segual i la igualtat de remuneració. Una dada a destacar, és que Hillary va ser nomenada dues vegades entre els 100 advocats més influents dels Estats Units.
Quan el seu marit, l’any 1992, va ser elegit president dels Estats Units, la feina de Hillary, com a defensora de la dona, va ser reconeguda i admirada arreu del món. Entre d’altres coses, durant el temps que va estar com a primera dama va fer grans esforços per facilitar l’adopció, augmentar el finançament per la recerca del càncer de mama, va ajudar a llançar una campanya nacional per prevenir l’embaràs en l’adolescència o va lluitar contra les grans companyies farmacèutiques per garantir que tots els nens rebessin les vacunes necessàries a través del programa Vacunes per nens.
L’any 2000 va ser elegida senadora dels Estat Units per Nova York, reelegida el 2006 amb més del 65% dels vots a favor, on va seguir treballant pels drets dels infants i les dones i on també s’ha convertit en una líder nacional sobre la seguretat de la pàtria en qüestions de seguretat nacional.
Finalment l’any 2007 va anunciar la seva candidatura a les eleccions primàries dins el partit republicà per arribar a la Casa Blanca. Al llarg d’aquest 2007 i començament de 2008, va ser una de les principals candidates a ser elegida candidata republicana i fins i tot sortia a moltes travesses com la possible primer dona que es convertiria en presidenta del Estats Units. Però finalment, el desenllaç es conegut per tot, el seu contrincant, Barack Obama, va ser qui va guanyar les primàries i també les generals.
Amb aquesta incorporació de Hilary Clinton en l’equip de govern, Obama recull la majoria de sensibilitats que hi ha dins el seu partit, intentant no deixar descontenta cap de les corrents que hi ha dins el partit. Si Obama ho sap gestionar bé, li pot sortir un govern amb diferents sensibilitats polítiques que uneixin força per millorar. Però si no ho sap gestionar com cal, pot ser que amb aquest fitxatge s’hagi posat l’enemic dins de casa. Una casa, que Hilary coneix molt bé.
