Virgínia: un estat històricament republicà que pot caure

El diari nordamericà The Washington Post, publica avui una enquesta sobre la intenció de vot dels ciutadans de l’estat de Virgínia (Commonwealth of Virginia) d’on s’extreu que el demòcrata Barack Obama avantatge en 8 punts al republicà John McCain, 52% a 44%, respectivament. L’enquesta es va fer entre el 22 i el 25 de setembre passats per telèfon a una mostra de 1.026 adults de l’estat de Virgínia, entre els quals hi havia 902 votants certificats.

Segons l’esquesta, per aconseguir aquest avantatge, el senador d’Illionis ha desplegat un gran equip humà: ha obert 50 oficines a l’estat, ha enviant més de 250 treballadors del seu equip a l’estat per coordinar les accions d’aprop i ha reclutant a milers de voluntari per, literalment, picar les portes dels habitants de Virgínia per demanar-los el vot per Obama. En total, segons dades publicades pel diari, més de 5 milions de votants certificats van rebre informació d’Obama ja sigui per telèfons, correu electrònic o personalment al seu domicili. Sens cap mena de dubte, un desplegament molt més intens del que McCain ha fet en aquest decisiu estat.

De les dades publicades de l’enquesta se n’extreuen tres possibles punts claus per aquest avantatge del demòcrata: la situació econòmica i fiscal del país en aquest moments de crisi, l’actual president dels Estats Units George Bush i la imatge de la candidata a la vicepresidència pels republicans Sarah Palin.

Sobre temes econòmics, i més en concret sobre la política fiscal del país, l’enquesta mostra que Barack Obama treu 15 punts al seu rival republicà, ja que segons els enquestats el senador d’Illinois és el que els mereix més confiança ara mateix per poder fer front i millorar la situació actual.

La impopularitat de Bush i la comparació constat que es fa amb el candidat republicà és un pes que McCain es vol treure de sobre i no sap com fer-ho. Les dades reflecteixen novament una sensació de continuisme en la política practicada durant aquest 8 anys per Bush en la figura de McCain, ja que el 53% dels enquestats va assegurar que tenien la certesa que el senador d’Arizona conduiria la nació en la mateixa direcció que Bush i, òbviament, tota aquesta quantitat de votants es van postular a favor del vot cap a Obama.

I per últim, el que havia de ser un cop d’efecte positiu per la campanya republicana, com és Sarah Palin, sembla que cada vegada més és un cop d’efecte, però negatiu. Després de l’últim escàndol sobre la despesa que el partit ha fet per renovar el vestuari de Palin i la seva família, la imatge seva imatge no millora. L’enquesta indica que, a dia d’avui, la meitat dels votants de Virgínia té una opinió negativa sobre la governadora d’Alaska, un percentatge que ha augmentat en dotze punts respecte les enquestes publicades el mes de setembre.

Per la seva banda McCain obté avantatge respecte Obama en dues qüestions: la política miliar i les qüestions d’estrangeria, tot i que el demòcrata hagi fet petites millores en aquests àmbits. McCain guanya en aquests àmbit, segons l’enquesta, per 16 punts.

Si finalment les dades d’aquesta enquesta es plasmen en vots reals el proper 4 de novembre, l’estat de Virgínia es decantarà per un candidat demòcrata 44 anys després que ho fes per última vegada amb Lyndon Johnson. I tot apunta que sense els 13 vots electorals de l’estat, les possibilitats que John McCain arribi a la Casa Blanca és cada vegada més difícil.

Radiografia de la vida política del dos candidats

John McCain
Nascut un 29 d’agost de 1936 a Coco Solo, zona de l’estació naval area del Canal del Panamà, en aquells moments controlada pels Estats Units i fill d’un oficial naval i d’una graduada a un Episcopal High Scholl, ambdós nordamericans, John McCain és el candidat republicà a la presidència dels Estats Units.
Seguint les passes del seu pare i del seu avi, va ingressar a l’Acadèmia Naval dels Estats Units on s’hi va graduar el 1958. Dos anys més tard, va completar l’escola de vol, convertint-se en un pilot de caçabombarders des dels portaavions. Una data a destacar d’aquests anys de pilot és el 26 d’octubre del 1967, quan tenia 31 anys. Durant una missió en la guerra del Vietnam, degut a un impacte al seu avió, aquest va caure i McCain va ser retingut com a presoner de guerra. Aquest captiveri va durar cinc anys i quan va tornar als Estats Units va ser condecorat amb diferents reconeixements com ara l’Estrella de Plata o el Cor Púrpura.
L’any 1976 McCain va tenir el primer contacte amb el món de la política. Va ser degut al càrrec que li van assignar, enllaç de la Marina amb el Senat. A partir d’aquest moment la seva carrera política va anar avançant poc a poc, fins que el 1981 es va retirar de la Marina i es va instal·lar a l’estat d’Arizona. Amb aquest assentament, es va llençar definitivament al món de la política, sent elegit per la Cambra de Representants dels Estats Units el 1982, on va ser-ne reelegit dos anys després, el 1984.
El 1986 va aprofitar la retirada del veterà senador republicà per Arizona, Barry Goldwater, per presentar-s’hi ell. Va guanyar, i va ser-hi reelegit en tres ocasions, el 1992, 1998 i 2004. Durant aquests 18 anys de senador, McCain es va guanyar una reputació de dissident de línia dura, fent-se sentir al Senat en temes de política internacions i defensa. També va ser president del Comitè del Comerç, la Ciència i el Transport del senat (1997-2005) , del Comitè sobre Assumptes Indígenes (2005-2007) i també va ser membre destacat del Comitè de Relacions Exteriors.
L’any 2000, i contra tot pronòstic, va començar la seva campanya electoral a les eleccions nordamericanes a banda del seu partit, ja que pels republicans el candidat oficial era Gorge W.Busch. McCain amb la seva iniciativa el que buscava era una reforma del sistema per deixar de banda de les eleccions la influència dels interessos econòmics. Precisament aquestes influències van fer-li perdre les primàries, ja que tan sols va poder reunir 9 milions de dòlars davant els gairebé 60 que Bush tenia.
En les properes eleccions, les del 2004, McCain va donar suport fervementment a la reelecció de Bush i ha estat aquest 2008 quan ha tornat a llançar-se a la carrera per la Casa Blanca. Les primàries d’engany les ha pogut superar amb relativa facilitat, ja que després del superdimarts, dia en què es celebren les primàries a la majoria d’estats nordamericans, tan sols un dels candidats es va oposar a donar-li suport. Va ser l’ultraconservador Mike Huckabee, qui va llençar la tovallola després de perdre a les primàries de Texas i Ohio, on McCain va aconseguir els delegrats necessaris.
Finalment el 4 de setembre de 2008, a la Convenció Nacional Republicana a Saint Paul, Minnesota, John McCain va ser nominat formalment com a candidat del partit republicà a les eleccions nordamericanes.

Barack Obama

Nascut un 4 d’agost de 1961 a la ciutat de Honolulu, estat de Hawai, fill d’un kenià doctor en Economia per la Universitat de Harvard, i d’una nordamericana doctora en Antropologia per la Univertiat de Hawai a Manoa, Barack Obama és el candidat demòcrata a la presidència dels Estats Units.
Llicenciat en ciències polítiques a Columbia i en dret a Harvard, va començar la seva carrera política fa 12 anys, el 1996, quan va ser escollit com a senador del tretzè districte d’Illinois, càrrec que va regentar fins l’any 2004, sent reelegit en el càrrec el 1998 i el 2000. Entre les iniciatives que va dur a terme durant aquests anys com a senador de districte, se’n poden destacar la reforma legislativa en matèria de les lleis d’ètica i assistència sanitària o una reforma del projecte d’assistència social.
L’any 2000 es va endur la seva primera patacada dins el món de la política. Va perdre unes primàries al seu partit per un càrrec en la cambra de representants del Estats Units contra Bobby Rush per una estreta diferència de dos a un.
La seva funció com a senador de districte se l’hi anava fent cada vegada més petita, i el 2003, mentre actuava com a president del Comitè de Salut i Serveis Humans del senat d’Illinois, va anunciar formalment la seva candidatura al partit demòcrata per presentar-se a les eleccions al senat dels Estats Units per Illinois. Un any més tard, en concret el mes de novembre del 2004, i després de batre a sis adversaris a les primàries demòcrates, tots més ben posicionats que ell, Obama va convertir-se en el candidat demòcrata per Illinois al senat dels Estats Units. El seu adversari republicà va ser Alan Keyes, qui va ser derrotat clarament per Obama en les eleccions (70% dels vots pels demòcrates i 27% dels republicans), establint el marge més ampli de diferència en les eleccions al senat d’Illinois. El 4 de gener del 2005 va ser investit com a senador, convertint-se en el cinquè afroamericà de la història del país en ocupar aquest lloc i el tercer en ser elegit popularment.
I tan sols dos anys, un mes i sis dies després de prendre possessió com a senador, Obama va anunciar la seva candidatura per la presidència dels Estats Units. Ho va fer en un discurs davant l’antic edifici del capitoli estatal de Springfield, Illinois. I no ho va fer en aquest emplaçament per casualitat, tot el contrari, ja que el 1858, Abraham Lincoln en aquest mateix lloc, va pronunciar el seu històric discurs House Divided (casa dividida). A partir d’aquest moment va començar una dura lluita per aconseguir els suports necessaris per guanyar les eleccions primàries del partit demòcrata i proclamar-se oficialment candidat pel seu partit a les eleccions estatals. La seva màxim rival va ser Hillary Clinton, dona de l’expresident nordamericà Bill Clinton, qui el 7 de juny del 2008, en veure que el seu adversari obtindria el nombre necessari de delegats, va suspendre la seva campanya per donar recolzament a Obama en la seva carrera cap a la Casa Blanca.
Finalment, el 28 d’agost del 2008, i després de pronunciar un discurs a Denver davant 84.000 partidaris, Barack Obama es va convertir en el candidat del partit demòcrata les eleccions nordamericanes.