Després de demanar-ho per activa i per passiva, de demanar-ho el president, els vicepresidents i els ministres, Espanya tindrà una cadira a la reunió del proper 15 de novembre a Washington. Una reunió convocada per l’anomenat grup dels 20, o més conegut com el G20, on es debatrà sobre l’actual crisi financera que està patint el món sencer i on també es parla que es voldrà refundar el capitalisme.
Els 27 estats europeus hi tenen 5 invitacions. Bé, en realitat 4 més 1 pel president de torn de la Unió Europea. Els destinataris d’aquestes entrades són els 4 països del G-8, Regne Unit, Itàlia, Alemanya i França, aquest últim per partida doble ja que el seu president, Nicolas Sarkozy, ostenta la presidència de torn de la Unió. Com es pot veure, Espanya, la que en paraules del seu president José Luís Rodriguez Zapatero és la vuitena economia mundial, no figura entre els 5 elegits.
Els últims mesos no han estat fàcils a Espanya pels seus dirigents, en particular pel seu president i pel ministre d’economia Pedro Solves, qui després de negar una crisi econòmica que feia temps que s’estava manifestant, van veure com mica en mica la suposada fortalesa econòmica del país s’anava esvanit. L’Ibex 35 queia a mínims històrics, desenes d’empreses presentaven expedients de regulació o directament concursos de creditors (abans se’n deia suspensió de pagaments)... Amb tot aquest panorama, evidentment, van haver de claudicar i assumir, amb recança, una forta crisi econòmica que ningú no s’atreveix a posar una data de recuperació.
Doncs bé, tot i ser, teòricament, segons l’executiu espanyol, un dels països on la crisi més havia trigat a arribar degut a la gran fortalesa del seu sistema financer, al veure que Espanya no rebia la invitació per la cimera a Washington, va patir un fort atac de gelosia, tal com el nen de primària que no és convidat a la festa d’aniversari de la nena que seu al seu costat, malgrat les mares d’ambdós saben que no s’hi sentirà bé.
En aquest cas qui enviava les invitacions és el país amfitrió, Estats Units, amb George Bush enganxant els segells i posant les direccions a les postals, tot i que qui presideix el G20 és Brasil. Un Bush que, per tots és sabut, no destil·la gaire bona simpatia en vers el cap de l’executiu espanyol. Des que el març del 2004 Zapatero va arribar a la Moncloa la relació d’Espanya amb Estats Units s’ha anat distanciant i refredant fins al punt d’arribar a ser inexistent. La retirada de les tropes espanyoles d’Irak va ser el punt de inflexió en el declivi de les relacions d’ambdós països, tot i que una imatge que aquí va passar força desapercebuda, com va ser el gest de Zapatero de no aixecar-se al pas de la bandera nordamericana durant la desfilada militar de les forces armades del 12 d’octubre l’any 2003, als Estats Units va crear un gran rebombori mediàtic, i Zapatero ja va entrar amb mal peu al país americà abans de ser escollit president. Evidentment, amb aquest clima poc amistós, des de la Casa Blanca no va sortir cap missiva en direcció la Moncloa.
Nicolas Sarkozy, Lula da Silva i José Manuel Durao Barroso, van manifestar obertament el seu desig que Espanya acudís a la reunió, però Bush no va moure ni un dit, i finalment la presència a la cimera ha estat possible gràcies a la sessió d’una poltrona francesa a Espanya (recordem que França en disposa de dues (una com a país i l’altre com a presidència de torn de la Unió Europea).
Certament, aquesta sessió d’un lloc a la cimera és una gran victòria diplomàtica espanyola i s’ha de reconèixer. Però, què hi anirà a fer Espanya a la cimera? Ja s’està parlant de no només discutir sobre economia, sinó també introduir el tema del canvi climàtic, propostes fetes per l’oposició espanyola, propostes dels agents socials...
Em dóna la sensació que Zapatero i el seu govern no entenen que anar a Washington no és com passar pel Parlament de Catalunya i dir i fer el que els passi pel barret. Crec que no entenen que són allà de retruc i gràcies a la cessió d’una cadira per part de França. Segurament no han entès que allà hi van com a representant de 27 estats que formen la Unió Europea. Espero que Zapatero no es pensi que d’aquesta forma pot demostrar res al món en matèria econòmica, quan encara no ha arreglat els problemes de casa seva... Que no es pensi que serà benvingut per Bush i per Estats Units, les relacions entre ambdós països estan trencades des de fa temps i la no invitació per part de Bush encara ho demostra més. Tot i que fonts franceses asseguren que finalment Bush no s’ha oposat a la participació espanyola a la cimera, caldrà està atents al paper que Espanya hi tindrà, i si depèn de Bush, segurament serà nul.
Quanta feina has de fer Zapatero perquè et mirin amb bons ulls a l’altre costat de l’oceà, perquè Bush marxa, però les males relacions les segueixes tenint amb el país nordamericà. Però tranquil, que Obama ja t’ha trucat. Tard, però t’ha trucat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario